L'experiència de sentir-nos estimats és una de les més maques que podem viure, sobretot quan aquest amor se sent de forma incondicional i supera totes les limitacions i mancances que tenim.

Els cristians sabem que tenim un manament que destaca sobre els altres: «Estima Déu damunt totes les coses, i els altres com a tu mateix.» (Mt 22). És una norma exigent, difícil que ens obliga a sortir de nosaltres mateixos, de les nostres preocupacions per a aproximar-nos als altres desinteressadament i sense condicions. A través del compliment d'aquest manament és com nosaltres mateixos ens podem convertir en Bona Notícia per als altres, en constructors del Regne aquí i ara des de la nostra manera de ser i de fer. És a dir, no hem de viure el «manament de l'amor» com una obligació sinó amb alegria, amb esperança i il·lusió. Només si ens hem sentit estimats podrem fer viure als altres que Déu els estima com són.

En aquest temps de quaresma vos convidam a fer un camí individual i alhora comunitari entorn de dues preguntes:

Et sents estimats per Déu?

Vius l'amor als altres com un reflex de l'amor que reps de Déu?