A l’etapa d’infantil, la curiositat és el motor de l’aprenentatge. Però, hi ha res que desperti més curiositat que un mateix? Durant aquestes setmanes, els nostres alumnes s’han convertit en petits investigadors per respondre una gran pregunta: com funciona la nostra màquina perfecta, el cos humà?

Per entendre el cos, cal sentir-lo, tocar-lo i experimentar-lo. Així és com hem treballat aquest projecte.

Per què és important? Més enllà dels ossos i els músculs

Conèixer el cos no és només saber on és el fèmur o l’estómac. És també aprendre a cuidar-lo i a respectar-lo. A partir del conte El teu cos és teu, de Lucía Serrano, hem treballat l’educació emocional i l’autonomia. Els nins han creat el seu propi semàfor del consentiment, una eina visual per entendre què els agrada i què no, aprenent a posar límits i a respectar els dels altres des de ben petits.

Com ho hem fet? Experimentació amb els 5 sentits

El cervell dels infants aprèn a través de l’estimulació sensorial. Per això, hem transformat les aules en un gran laboratori dels sentits:

• Hem tocat textures suaus com esponges i rugoses com paper de vidre.
• Hem fet tasts: des de la dolçor de la mel i el cacau fins a la sorpresa del vinagre, la llimona o el quetxup, passant per olors com l’encens o el cafè.
• Hem mirat el món a través de calidoscopis i lupes, i hem aguditzat l’oïda amb instruments musicals.

Què hem après? (art, ciència i tecnologia)

El projecte ha estat l’excusa perfecta per mesclar disciplines molt diferents:

• Hem unit la innovació amb la tradició. D’una banda, hem utilitzat la impressora 3D per crear motlos d’òrgans que després ells han replicat amb plastilina. De l’altra, han modelat el seu propi cap amb fang, treballant l’art i l’autoretrat.
• Hem estudiat l’esquelet replicant postures amb palets de polo i dibuixant ossos damunt paper, un exercici fantàstic d’atenció i motricitat.
• Entre tots, han creat siluetes a mida real, pintant-se els peus o resseguint els seus cossos en terra, entenent la seva pròpia escala i proporció.

En definitiva, a Beata Francinaina Cirer (Inca) el cos humà no s’estudia de memòria: es viu, es pinta, es modela i se sent.