Quan arriba Quaresma, les aules d’infantil s’umplen de màgia, nirvis i tradició. Aquest temps no seria el mateix sense la figura de la nostra estimada Jaia Corema, que enguany ens ha sorprès a tots amb una entrada d’allò més original i divertida que ha deixat els infants bocabadats.

Què hem fet?

Tot va començar amb una telefonada totalment inesperada a l’escola. La Jaia Corema va cridar a na Mary i a na Noa per demanar-los amb molta d’urgència el telèfon de na Bel. Quan finalment va poder xerrar amb na Bel, li va fer un encàrrec molt important: entregar als nins i a les nines d’infantil una senalla ben grossa. A dins hi hem trobat una carta plena d’afecte i un bon grapat de pòsters i dibuixos d’ella mateixa.

Com ho treballam?

La Jaia Corema ens ha confessat a la carta que es troba fantàstica i que li encanta que els infants pintin els seus retrats. Com que s’agrada molt a ella mateixa, ens ha demanat que omplim les aules amb les seves imatges. Els nins han posat mans a l’obra tot d’una per decorar els espais i donar-li la benvinguda que es mereix.

A més, a la carta ens ha deixat un missatge molt clar: si els infants fan bonda i es cuiden els uns als altres, cada setmana durant Quaresma els deixarà qualque sorpreseta amagada per l’escola. L’expectació i els somriures ja estan assegurats per a les pròximes setmanes.

Per què és important?

Aquesta activitat no és només un joc divertit, sinó que respon a l’essència del nostre Projecte Educatiu Integral i Competencial (PEDIC):

• Mantenim vives les nostres arrels i tradicions de manera lúdica. Ajudam els més petits a entendre el pas del temps i les festivitats des de l’emoció i la vivència directa, sense necessitat de pantalles.

• Treballam la dimensió emocional i la convivència. Fomentam valors clau com el respecte, la col·laboració i la bondat a través de la motivació positiva que generen aquestes sorpreses setmanals.

• Cream un entorn càlid i familiar on la il·lusió és el gran motor de l’aprenentatge. Que les mestres participin activament d’aquesta màgia demostra que a l’escola els infants són mirats, cuidats i protagonistes absoluts del seu propi creixement.